Fonts antropomòrfiques en “ Le Roman de Tristan le Blanc ( xiv e siècle)”

RESUMEl Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (†1465) descriu al capítol 55 un escenari muntat per celebrar les noces dels reis d’Anglaterra on s’erigeixen diverses estàtues amb formes humanes o animals que fan rajar líquids. A través del Tiran le Blanc, traducció francesa atribuïda al comte de Caylus (†1765), alguns estudis crítics sobre disseny i iconografia de mecanismes hidràulics han adduït, d’aquest passatge tirantià, el cas de dues estàtues de nus femenins que fan rajar líquid, una dels mugrons i l’altra de l’òrgan genital. Aquesta tradició d’estudis, representada per investigadors com Waldemar Deonna (†1959), ha fet esment del Tiran le Blanc quasi com si es tractés d’un roman francès anònim, sense indicar que deriva de la gran novel·la que Martorell escrigué en català. En un dels treballs més rellevants sobre fonts antropomòrfiques, publicat el 1958, Deonna va perpetrar dos errors que posteriorment s’han anat transmetent d’un estudi a un altre: la novel·la canvia el títol pel de Tristan le Blanc i se n’endarrereix la datació al segle xiv. L’article que ara presentem contextualitza i aclareix aquest malentès crític, i per primera vegada, examina de manera conjunta aportacions crítiques sobre el Tirant lo Blanch i estudis sobre fonts antropomòrfiques

Art · Humanities · Historical and Literary Analyses · Historical and Literary Studies · Linguistics and language evolution

• Medieval Robots

  E R Truitt•Medieval Robots•2015

  Add to list