Presentació

Els moviments migratoris tenen ja una llarga trajectòria d'estudi -evidentment més en uns països que en uns altres.Des de les lleis de Ravenstein, que, des d'una perspectiva individualista i ahistòrica definien el fenomen migratori com el resultat de factors d'atracció i repulsió fins a interpretacions més modernes que, tot tenint en compte l'anterior, ho analitzen sota el referent de la història i la dinàmica mundial (les qüestions macroestructurals) i els aspectes més microestructurals (com pot ser la influència de les xarxes en el procés migratori, en l'assentament, etc.).Una altra de les qüestions que ha generat interès és com cal «integrar els nouvinguts».Al llarg del temps s'han anat definint models generals d'integració -entesa en el seu sentit més ampli-que sovint, mirant cap als Estats Units 1 , se simplifiquen parlant de l'assimilació (anglo-conformity), el gresol (melting-pot) i el pluralisme cultural.Aquests models han servit de marc general dins el qual s'han anat dissenyant diferents polítiques adreçades a assolir el que s'entenia, en cada moment, per integració.Simplificant, a Espanya i, en particular, a Catalunya, en els darrers decennis es poden destacar dos moments en l'estudi de les migracions.Els primers estudis se centraven en l'anàlisi del que alguns han anomenat «velles migracions», és a dir, aquelles que es donaven en els anys seixanta i setanta.Aquestes migracions, interiors o internacionals -principalment d'Espanya cap a l'estranger-, eren condicionades pel desenvolupament econòmic desigual entre diferents zones d'Espanya, com també entre Espanya i altres països europeus.Exemple d'aquests treballs són l'estudi de Jordi Cardelús i Àngels Pascual (1979, Movimientos migratorios y organización social.Barcelona, Península) i el de Carlota Solé (1981, La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña.Madrid, CIS).Però la immigració no és un fenomen regular i estable, perquè es troba, com hem dit, condicionat per la situació econòmica, però també per la situació política, les relacions internacionals..., i també per la ideologia dels polítics, que es reflecteix, entre altres qüestions, en les políti-1.Aquest país, per estar format a base de migracions successives, com d'altres (Canadà, Argentina, Austràlia, etc.), s'ha convertit en un referent que cal tenir en compte per l'estudi dels moviments migratoris i les polítiques d'integració -fet que, de vegades, comporta l'oblit d'altres experiències prou interessants.Per altra banda, el que sí que és compartit entre els diferents països és la subordinació, exclusió... dels «autòctons» que generalment s'han quedat fora (per voluntat pròpia o aliena) d'aquests processos d'integració/assimilació

Computer Science · Diaspora, migration, transnational identity · Immigration and Intercultural Education · Migration, Aging, and Tourism Studies