Crisis del estado autoritario. Sistema de partidos en España

La crisi del sistema autoritari ha de donar lloc a un sistema de partits per establir les bases estables d’un estat democràtic d’una societat pluralista i relativament avançada. A Espanya no ha funcionat mai un sistema eficaç de partits, ja que la Restauració Monàrquica (1875-1931) va muntar un sistema fictici que no representava la societat real, i la República (1931-1936) va desembocar en la Guerra Civil, després de successius intents insurreccionals contrarevolucionaris i revolucionaris (1932, 1934). Durant el franquisme les forces socials conservadores han fet política per altres mitjans (aparells de l’Administració, grups de pressió, mitjans de comunicació de masses). En canvi, les forces socials de canvi (moviment obrer, moviments nacionals) han desenvolupat una acció col·lectiva que ha establert les bases per a la construcció de partits, sindicats, organitzacions populars. La crisi de l’estat autoritari requereix la constitució d’institucions democràtiques tant per proporcionar a la Monarquia i al Govern el consens indispensable per tenir autoritat, com per assegurar la representació de la societat i fer possible la negociació dels conflictes socials i els compromisos entre les diferents opcions polítiques i ideològiques. L’estat democràtic modern és necessàriament un estat de partits. A Catalunya, tant per la seva estructura social, com pel fet nacional propi, és molt més fàcil la consolidació d’aquestes institucions sobre la base d’un sistema de partits eficaç.

Humanities · Political science · Media, Journalism, and Communication History · Philosophy · Spanish Culture and Identity · Spanish History and Politics