Lloret de Mar
Destruccions I Resistències d'Un Poble en Mans Del Turisme
Bibliographic Data
| ID | 5910550 |
|---|---|
| Authors | Jordi Estivill, Jordi Estivill Pascual (0009-0000-9092-5063, Hospital Español, corresponding author) |
| Year | 1979 |
| Volume | 10 |
| Pages | 175 |
| Publication date | 1979-01-01 |
| Peer Reviewed | Yes |
| Open Access | Yes |
| Type | ARTICLE |
| Venue | Papers Revista de Sociologia (JOURNAL) |
| Journal identifiers | ISSN: 0210-2862 • E-ISSN: 2013-9004 |
| Publisher | Autonomous University of Barcelona (PUBLISHER • ES) |
| DOI | 10.5565/rev/papers/v10n0.1107 |
| OpenAlex | W1520030043 |
| Language | EN |
| Citations received | 3 |
En aquest article es reflecteix l’estat actual d’una recerca socioantropològica en curs sobre les transformacions d’un poble de la Costa Brava sotmès a les pressions de signe divers, d’una enorme onada turística (més de 100.000 persones en el mes d’agost), de la immigració del sud d’Espanya i de la burgesia autòctona. Fins a quin punt el teixit social del poble s’esquerda i es trenca amb la destrucció de l’economia tradicional –el pas d’una activitat extractiva al domini del sector terciari– i la renovació de més de la meitat de la població estable? Una ruptura de les estructures productives engendra un canvi total de les relacions socials i ideològiques? La resposta no és senzilla. La societat de Lloret s’ha erosionat a causa de: 1) Una major dependència respecte d’un exterior no controlable (financer, operadors turístics, mà d’obra, producció per al consum, etc.) 2) Una alteració dels centres i de les formes de poder. 3) Una metamorfosi dels ritmes i les manifestacions de la vida natural i social. 4) Una pèrdua de funcionalitat d’institucions i grups abans importants, com la família, l’església, la vellesa. 5) Un divorci cada vegada més gran entre la quotidianitat i els valors tradicionals. L’estructura de les classes socials també s’ha modificat. Però, davant d’aquestes mutacions, l’edifici social ha trobat unes acomodacions econòmiques i ideològiques, ha reforçat els seus llaços interns, s’ha fet més complex. Per fi, ha resistit tractant de recolzar-se en els seus fonaments més profunds. El ressorgiment actual de les manifestacions populars catalanes a Lloret és en certa manera una sortida i una oposició a les tendències externes de dispersió i de disgregació. Aquesta reacció se sosté en unes arrels històriques no desmantellades, en la diferenciació lingüística, en una trama de pràctiques socials específiques, en una difusa consciència de pertinença a una comunitat nacional perseguida. Podria resumir-se la qüestió en aquests termes: davant l’imperialisme, resistència nacional popular? Massa simple per respondre a la complexitat de la realitat del Lloret de 1978.
Humanities · Political science · Migration, Aging, and Tourism Studies · Philosophy · Rural development and sustainability · Urbanism, Landscape, and Tourism Studies
| Unique citing works | 3 |
|---|---|
| Citations per year | 0,18 |
| Citation span | 2009 - 2025 (17) |
| Citation velocity | recent |
| Highly cited | No |
| Citation types | Neutral: 1 |