Proteger la naturaleza en España y en Francia. Un análisis comparado del proceso de aplicación de la directiva europea Hábitat
Bibliographic Data
| ID | 7948984 |
|---|---|
| Authors | Sylvia Becerra (0000-0003-1054-6616, Centre National de la Recherche Scientifique, corresponding author), Tomás García González (Universitat Autonòma de Barcelona), Eduardo Moyano Estrada (0000-0003-1675-4264, Instituto de Estudios Sociales Avanzados) |
| Year | 2008 |
| Volume | 88 |
| Pages | 103 |
| Publication date | 2008-04-01 |
| Peer Reviewed | Yes |
| Open Access | Yes |
| Type | ARTICLE |
| Venue | Papers Revista de Sociologia (JOURNAL) |
| Journal identifiers | ISSN: 0210-2862 • E-ISSN: 2013-9004 |
| Publisher | Autonomous University of Barcelona (PUBLISHER • ES) |
| DOI | 10.5565/rev/papers/v88n0.760 |
| OpenAlex | W1593020815 |
| Language | ES |
| References cited | 6 |
En aquest article, els autors analitzen el procés d’aplicació de la directiva europea Hàbitat a espais naturals inclosos en la xarxa Natura 2000. Concretament, estudien diversos casos a França i a Espanya, comparant el sistema politicoadministratiu i la dinàmica social sorgida al voltant de la definició de l’espai natural objecte de protecció i de la posada en marxa del programa europeu destinat a la conservació de la biodiversitat. En primer lloc, es compara el procediment utilitzat en tots dos països per definir els anomenats «llocs d’interès comunitari» (LIC), i es mostra com a França es propicia la participació dels grups socials implicats, mentre que a Espanya són els departaments de medi ambient dels governs regionals els que assumeixen el protagonisme. En segon lloc, s’analitza en cada cas el grau de vertebració dels grups socials, i es comprova fins a quin punt es produeix o no una conciliació d’interessos al voltant de l’espai natural protegit. La principal conclusió de la investigació consisteix a afirmar que no és el sistema administratiu ni la voluntat conservacionista dels departaments de medi ambient el factor que exerceix una major influència en l’èxit de les polítiques mediambientals, sinó el context socioeconòmic local, de manera que allà on es produeix una conciliació prèvia d’interessos al voltant d’un equilibri entre conservació de la natura i desenvolupament econòmic, hi ha més possibilitats que es pugui fer una gestió adequada del programa.
Archaeology · Art · Context (archaeology) · Geography · Humanities · Political science · Environmental Conservation and Management · Forest Management and Policy · French Urban and Social Studies
The Logic of Collective Action
Natura 2OOO, loi sur la chasse, la France et l'Europe. Exception ou allergie française à l'environnement
La estructura corporativa en la agricultura española
Los agricultores como actores de la política agroambiental. Un enfoque multidimensional
L'ordre social. Principes d'analyse sociologique
Conflit et régulation sociale
| Citation velocity | historical |
|---|---|
| Highly cited | No |