Catalunya Nord, o dues lògiques territorials contraposades

A Catalunya Nord es creuen dues lògiques territorials: la de l’Estat francès, que considera com a propi el territori, i la de la Generalitat de Catalunya, que el considera «de llengua pròpia», i per tant, dins d’una continuïtat que resulta ser transfronterera des del Tractat dels Pirineus. Aquesta configuració té moltes repercussions a nivell local, i a «la resta» de l’Estat francès, considerat com a territori «exterior». Aquest article es proposa esbrinar aquesta problemàtica, complexa i a vegades contradictòria, en clau concreta, als nivells estatal, ‘regional’ i local, d’institucions (a Perpinyà, Casa de la Generalitat, Casa dels Països Catalans, Institut d’Estudis Catalans (IEC), Xarxa Vives, Oficina Pública de la Llengua Catalana; a París, Delegació del Govern català, Institut Ramon Llull), i d’associacions activistes locals (escoles Bressola i Arrels, Ràdio Arrels, Casal català, Aire Nou de Bao, Centre Cultural Català del Vallespir, Oui au Pays catalan). Queda clar que, en aquest cas com a qualsevol altre, la política lingüístico-cultural és política, relació de forces i diplomàcia

Archaeological and Historical Studies · Galician and Iberian cultural studies · Medicine · Medieval European Literature and History · Virology

• Diversité linguistique et revitalisation dans l’aire linguistique catalane

  Open Access•Lorenzo Devilla, Sara Federico et al.•Glottopol•2024

  Add to list