Pluralidad política y diversidad cultural. Discursos sobre la educación para la ciudadanía en la sociedad vasca

Bibliographic Data

ID5910107
AuthorsTxoli Mateos Gonzalez (University of the Basque Country), Julen Zabalo (0000-0002-4470-1728, University of the Basque Country), Ane Larrinaga (0000-0002-7447-145X, University of the Basque Country), Mila Amurrio (0000-0002-2015-6278, University of the Basque Country)
Year2015
Volume101
Issue1
Pages51
Publication date2015-12-16
Peer ReviewedYes
Open AccessYes
TypeARTICLE
VenuePapers Revista de Sociologia (JOURNAL)
Journal identifiersISSN: 0210-2862 • E-ISSN: 2013-9004
PublisherAutonomous University of Barcelona (PUBLISHER • ES)
DOI10.5565/rev/papers.2092
OpenAlexW2215898426
LanguageES
References cited13

La societat basca és políticament plural —i escenari de conflicte sobre el seu estatus polític—, a més de culturalment diversa, i immersa, així mateix, en un debat permanent sobre el paper que s’ha d’assignar a l’idioma i a la cultura bascos en relació amb la cultura desenvolupada en espanyol. En aquest article indaguem en les visions sobre l’assignatura denominada educació per a la ciutadania i els drets humans, desenvolupades per les principals organitzacions sindicals i polítiques basques, com també per alguns professors d’ensenyament no universitari. Mitjançant entrevistes en profunditat als primers i grups de discussió amb els segons, analitzem el discurs generat al voltant de l’educació cívica com a mitjà indirecte de trobar la resposta a tres temes crucials per a la vida social basca: el concepte de ciutadania, la visió sobre la nació i la convivència entre cultures. I destaquem una sèrie de conclusions: a) la manca de rellevància política en relació amb la identitat nacional que rep l’assignatura, exceptuant algunes organitzacions nacionalistes basques; b) la preeminència del discurs moral de tall liberal en tots els agents polítics i educatius; c) l’acceptació generalitzada de la diversitat cultural com a element enriquidor, tot i que amb diferències notòries entre professors i organitzacions respecte de les seves conseqüències educatives, i d) la desconfiança del nacionalisme basc i d’un sector del professorat envers un discurs multiculturalista que signifiqui el retrocés de la llengua basca.

Art · Humanities · Political science · Global Education and Multiculturalism · Immigration and Intercultural Education · Nationalism and Cultural Identity

Tools

Open DOIOpen Access