Skip to main content

ETHNOS_APP

Home • Search • Journals • List 0

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Biographic Data

ID9311272
NAMEMaria Teresa Ferrer i Mallol
GIVEN NAMESMaria Teresa Ferrer i
FAMILY NAMEMallol
SIGNATUREMALLOL M T F I
AFFILIATIONSInstitución Milá y Fontanals de Investigación en Humanidades
VERIFIEDNo
TOTAL WORKS10
TOTAL CITATIONS0
WORKS AS AUTHOR10
WORKS AS EDITOR0
FIRST PUBLICATION YEAR1990
LATEST PUBLICATION YEAR2020
H-INDEX0
  • Haciendo con otras y nosotras, por una institucionalidad en devenir. Museo en red y las prácticas del afecto en el Museo Reina Sofía = Doing with Others and Ourselves, for an Institutionality-in-becom…

    Open Access•Elena Blesa Cábez, Sara Buraya Boned et al.•ARTICLE•Espacio Tiempo y Forma Serie VII…•2020

    Este artículo plantea las potencialidades de movilizar prácticas feministas en y desde la institución a partir de las experiencias de Museo en Red, una área del Departamento de Actividades Públicas del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. El ejercicio diario de prácticas de cuidados y el trabajo con diversos agentes sociales es atravesado por posicionamientos en materia de gestión de recursos comunes y haceres situados en el ecosistema cult…

  • La guerra en cors amb els països musulmans occidentals en els primers anys del regnat de Jaume II (1291-1309)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2008

    L’article presenta incidents de cors i pirateria entre catalans súbdits de la Corona d’Aragó i els països musulmans occidentals del Magrib i Granada dins el context de les relacions de pau o guerra amb aquests països, en un període breu de temps entre 1291 i 1309. Assenyala la dificultat de fer observar els tractats de pau o de treva a corsaris i mercaders

  • Les Corts de Catalunya i la creado de la Diputado del General o Generalitat en el marc de la guerra amb Castella (1359-1369)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2004

    L'article analitza el procés de formació de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya com a comissió nomenada per les corts de Cervera i les següents per tal d'administrar el donatiu destinat a sostenir la guerra amb Castella de 1356-1369. Assenyala les diverses etapes de consolidació de la institució i el pas d’institució temporal a permanent a causa de la necessitat d'administrar el deute públic creat. Comenta l'actuació dels diputats…

  • Fruita seca i fruita assecada, una especiatitat de l ́àrea econòmica catalana-valenciana-balear

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2001

    L'article tracta d'uns productes de l'alimentació propis de l'àrea Mediterrània, com ho son la fruita seca (ametlles, avellanes, castanyes, nous i pinyons) i la finita assecada (figues, panses, dàtils). Avellanes, ametlles i pinyons eren productes basics d'exportació de Catalunya, Valencia i Mallorca, tant cap a Orient com cap a Flandes, mentre que panses i figues eren exportades especialment cap a Itàlia i cap a Anglaterra i Flandes. Les nous i …

  • Una ambaixada catalana a Constantinoble el 1176 i el matrimoni de la princesa Eudòxia

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Ferrer Mallol et al.•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2000

    [fr] L'édition de deux documents possiblement attaches à l'ambassade de Ramon de Monteada à Constantinoble pour négocier le marriage de Ramon Berenguer comte de Provance, fraire d'Alphonse II d'Aragon, avec une femme de la famille impériale serve pour fíxer la cronologie de l'ambassade en l'année 1176

  • Discòrdies entre la petita noblesa urbana i els homes de vila a les terres meridionals valencianes en el primer terç del segle XIV

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Ferrer Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1999

    [fr] Étude des disputes entre les chevaliers et hommes de parage, d'une part, et les bourgeois, de l'autre, dans les villes méridionales du royaume de Valence à cause des impôts, des contributions à la défense, des droits jurisdictionaux etc. des chevaliers. D'autres disensions à Oriola sont attribuables à la pression exercée par les chevaliers pour participer au gouvernement municipal et pour exercer la charge de "justicia". Cette pression about…

  • Catalans i genovesos durant el segle XIII

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1996

    [fr] L'amitié catalano-génoise s'est forgée dans la lutte conjointe contre l'Islam au XIIe siècle et s'est maintenue durant le XIIIe siècle, malgré l'expansion maritime catalane, qui pouvait représenter une concurrence pour Gênes. L'amitié et la collaboration se sont traduites par l'octroi de franchises commerciales pour les Génois en Catalogne, étendues aux territoires conquis postérieurement, et qu'eurent leur pendant à Gênes et dans sa zone d'…

  • La navegació de conserva a l'Edat Mitjana

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1994

    La navigation de conserve était, pendant le Moyen Age, une pré­caution défensive pour la marine marchande en époques conflictives, mais était aussi une possibilité de coordination offensive pour la marine de gue­rre. Quand ennemis ou corsaires sillonnaient la mer, les autorités qui ré­glaient la navigation, tant dans la Catalogne comme à Gênes, ordonnèrent que les bateaux marchands navigassent de conserve, en formant comboi. Cette coordination, d…

  • Sobre els orígens del Consolat de Mar a Barcelona el 1279 i sobre els cònsols d'Ultramar a bord de vaixells. Un exemple de 1281

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1993

    Le Consolat de Mar de Barcelone trouve ses origines dans l' «Universitat dels prohoms de Ribera», corporation créée par Jaume Itr, le 7 janvier 1258. Cette cor­poration avait la faculté d’élire un «prohom» dont la responsabilité était de proté­ger les intérêts des navigateurs et des commerçants de ce quanier maritime. Pere el Gran, le 19 juin 1279, octroie au Conslat de Mar un nouveau privileège, privilège qui lui donne une apparence plus proche …

  • Boscos i deveses a la Corona catalano-aragonesa (segles XIV-XV)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1990

    Au Moyen Âge, la forêt fournissait des éléments essentiels pour la vie de l'homme: du bois à brûler et du charbon pour se chauffer, pour cuisiner et pour développer differentes activités artisanales et industrielles; du bois pour construire des maisons, bateaux, meubles et d’autres utensiles de ménage; des fruits pour la nourriture des hommes et des animaux. La forêt offrait, aussi, de l'herbe pour les troupeaux et un habitat pour la chasse. C’ét…

No prominent works on this page.

  • Boscos i deveses a la Corona catalano-aragonesa (segles XIV-XV)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1990

    Au Moyen Âge, la forêt fournissait des éléments essentiels pour la vie de l'homme: du bois à brûler et du charbon pour se chauffer, pour cuisiner et pour développer differentes activités artisanales et industrielles; du bois pour construire des maisons, bateaux, meubles et d’autres utensiles de ménage; des fruits pour la nourriture des hommes et des animaux. La forêt offrait, aussi, de l'herbe pour les troupeaux et un habitat pour la chasse. C’ét…

  • Sobre els orígens del Consolat de Mar a Barcelona el 1279 i sobre els cònsols d'Ultramar a bord de vaixells. Un exemple de 1281

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1993

    Le Consolat de Mar de Barcelone trouve ses origines dans l' «Universitat dels prohoms de Ribera», corporation créée par Jaume Itr, le 7 janvier 1258. Cette cor­poration avait la faculté d’élire un «prohom» dont la responsabilité était de proté­ger les intérêts des navigateurs et des commerçants de ce quanier maritime. Pere el Gran, le 19 juin 1279, octroie au Conslat de Mar un nouveau privileège, privilège qui lui donne une apparence plus proche …

  • La navegació de conserva a l'Edat Mitjana

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1994

    La navigation de conserve était, pendant le Moyen Age, une pré­caution défensive pour la marine marchande en époques conflictives, mais était aussi une possibilité de coordination offensive pour la marine de gue­rre. Quand ennemis ou corsaires sillonnaient la mer, les autorités qui ré­glaient la navigation, tant dans la Catalogne comme à Gênes, ordonnèrent que les bateaux marchands navigassent de conserve, en formant comboi. Cette coordination, d…

  • Catalans i genovesos durant el segle XIII

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1996

    [fr] L'amitié catalano-génoise s'est forgée dans la lutte conjointe contre l'Islam au XIIe siècle et s'est maintenue durant le XIIIe siècle, malgré l'expansion maritime catalane, qui pouvait représenter une concurrence pour Gênes. L'amitié et la collaboration se sont traduites par l'octroi de franchises commerciales pour les Génois en Catalogne, étendues aux territoires conquis postérieurement, et qu'eurent leur pendant à Gênes et dans sa zone d'…

  • Discòrdies entre la petita noblesa urbana i els homes de vila a les terres meridionals valencianes en el primer terç del segle XIV

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Ferrer Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•1999

    [fr] Étude des disputes entre les chevaliers et hommes de parage, d'une part, et les bourgeois, de l'autre, dans les villes méridionales du royaume de Valence à cause des impôts, des contributions à la défense, des droits jurisdictionaux etc. des chevaliers. D'autres disensions à Oriola sont attribuables à la pression exercée par les chevaliers pour participer au gouvernement municipal et pour exercer la charge de "justicia". Cette pression about…

  • Una ambaixada catalana a Constantinoble el 1176 i el matrimoni de la princesa Eudòxia

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol, Maria Teresa Ferrer Mallol et al.•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2000

    [fr] L'édition de deux documents possiblement attaches à l'ambassade de Ramon de Monteada à Constantinoble pour négocier le marriage de Ramon Berenguer comte de Provance, fraire d'Alphonse II d'Aragon, avec une femme de la famille impériale serve pour fíxer la cronologie de l'ambassade en l'année 1176

  • Fruita seca i fruita assecada, una especiatitat de l ́àrea econòmica catalana-valenciana-balear

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2001

    L'article tracta d'uns productes de l'alimentació propis de l'àrea Mediterrània, com ho son la fruita seca (ametlles, avellanes, castanyes, nous i pinyons) i la finita assecada (figues, panses, dàtils). Avellanes, ametlles i pinyons eren productes basics d'exportació de Catalunya, Valencia i Mallorca, tant cap a Orient com cap a Flandes, mentre que panses i figues eren exportades especialment cap a Itàlia i cap a Anglaterra i Flandes. Les nous i …

  • Les Corts de Catalunya i la creado de la Diputado del General o Generalitat en el marc de la guerra amb Castella (1359-1369)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2004

    L'article analitza el procés de formació de la Diputació del General o Generalitat de Catalunya com a comissió nomenada per les corts de Cervera i les següents per tal d'administrar el donatiu destinat a sostenir la guerra amb Castella de 1356-1369. Assenyala les diverses etapes de consolidació de la institució i el pas d’institució temporal a permanent a causa de la necessitat d'administrar el deute públic creat. Comenta l'actuació dels diputats…

  • La guerra en cors amb els països musulmans occidentals en els primers anys del regnat de Jaume II (1291-1309)

    Open Access•Maria Teresa Ferrer i Mallol•ARTICLE•Anuario de Estudios Medievales•2008

    L’article presenta incidents de cors i pirateria entre catalans súbdits de la Corona d’Aragó i els països musulmans occidentals del Magrib i Granada dins el context de les relacions de pau o guerra amb aquests països, en un període breu de temps entre 1291 i 1309. Assenyala la dificultat de fer observar els tractats de pau o de treva a corsaris i mercaders

  • Haciendo con otras y nosotras, por una institucionalidad en devenir. Museo en red y las prácticas del afecto en el Museo Reina Sofía = Doing with Others and Ourselves, for an Institutionality-in-becom…

    Open Access•Elena Blesa Cábez, Sara Buraya Boned et al.•ARTICLE•Espacio Tiempo y Forma Serie VII…•2020

    Este artículo plantea las potencialidades de movilizar prácticas feministas en y desde la institución a partir de las experiencias de Museo en Red, una área del Departamento de Actividades Públicas del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. El ejercicio diario de prácticas de cuidados y el trabajo con diversos agentes sociales es atravesado por posicionamientos en materia de gestión de recursos comunes y haceres situados en el ecosistema cult…

Art (9 works) · Humanities (9 works) · Medieval Iberian Studies (4 works) · Medieval and Early Modern Iberia (3 works) · Geography (2 works) · Historical and socio-economic studies of Spain and related regions (2 works) · Medieval Architecture and Archaeology (2 works) · Medieval History and Crusades (2 works) · Architecture, Art, Education (1 work) · Byzantine Studies and History (1 work)

Ethnos_APP • Open Source Project • MIT License • Frontend v2.0.0 • Privacy and Cookies • API Documentation: api.ethnos.app/docs • API Source Code: GitHub • DOI: 10.5281/zenodo.17049435 • Frontend Source Code: GitHub • DOI: 10.5281/zenodo.17050053 • cruz.rio.br • Expectantes Misericordiae